L’Edifici
L’església de Setcases, dedicada a Sant Miquel Arcàngel, data de finals del segle XVII. L’any 1692, que figura al peu del basament de l’altar major, pot ser la data de l’acabament de la fusteria, i l’any 1706, que figura en una de les peces d’aquest altar, la de la seva definitiva construcció. Ara bé, un incendi ocorregut l’any 1728 enfonsà el teulat i la primitiva volta (de fusta), i destruí la portalada. La seva reconstrucció s’acabà l’any 1729.
Fou construïda damunt una església d’estil romànic, edificada el segle XII, un cop finalitzada l’organització religiosa de la Vall de Camprodon. D’aquesta última, en queden restes del presbiteri, que apareix exactament a la base de l’actual campanar, i també algunes pedres emprades en la seva construcció.
Restaurada l’any 1729, es tractaria doncs d’una edificació que, passada l’època gòtica, encara en conserva les fórmules constructives com són les ogives o nervis de sosteniment de les voltes. Es pot dir que és un cas de goticisme arcaïtzant, com el que trobem també a l’església parroquial de Prats de Molló, no gaire lluny d’aquí.
El pla més primitiu de l’edifici era en forma de creu: constava d’una nau encapçalada pel presbiteri, flanquejat a frec d’obertura pels dos altars laterals, que avui encara existeixen. Més tard, s’obriren dues altres capelles a cada cantó d’església, més ençà del presbiteri i cap al portal d’entrada, capelles que han estat tapades recentment, amb la qual cosa l’església ha recuperat l’antiga estructura.
Entrant i a tocar de la porta principal, hi ha a l’esquerra el baptisteri, i a la dreta la planta baixa del campanar. Per dintre, es poden veure uns arcs, cegats per defora a fi d’assegurar la solidesa del campanar que es va aixecar al damunt.
El retuale
L’altar major de l’església de Setcases constitueix una excel·lent peça escultural del barroc català, de l’època del ple desbordament ornamental, i dels anys en què es mantenien encara els enquadraments gòtics destinats a imatges o a temes historiats, emmarcats en el cas del retaule setcasenc amb columnes salomòniques i en recargolaments fornits de parres i raïms. La seva composició consta d’un eix central, presidit per Sant Miquel Arcàngel. A la fornícula superior hi apareix la Mare de Déu i tot seguit, cap amunt, l’estàtua, més petita, de Sant Galderic, en aquell temps, patró dels pagesos (enguany, seguint el patró de Madrid, els pagesos veneren Sant Isidre), i al cim de tot, el Pare Etern. A les bandes d’aquest eix, de baix a dalt i d’esquerra a dreta hi apareixen Sant Joan, Sant Antoni, Sant Josep, una estàtua desapareguda, Santa Anna i Santa Caterina. A les quatre taules centrals hi ha representats quatre passatges de la llegenda Àurea, escrita per Iacobo da Varazze vers l’any 1261. Es tracta de la del mont Gárgano (muntanya de l’est d’Itàlia, a la costa des d’Adriàtic), i que correspon a Sant Miquel. Al primer passatge, un ramader dispara contra el bou que se li ha escapat, però la fletxa miraculosament canvia de direcció i fereix el ramader. Al segon, la gent del poble amb el seu bisbe, meravellada pel miracle, corre a preguntar què ha passat. Apareix l’arcàngel Sant Miquel explicant al bisbe que protegiria el mont Gárgano, construint-hi una església. Al tercer, la benedicció de l’església del mont Gárgano per part del bisbe. I al quart, els arcàngels Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel lluiten contra el dimoni.
Enguany, l’any 1983, el retaule fou restaurat per Joan Castells i Camós, amb el seu equip, que feu possible la recuperació d’aquesta important obra escultòrica. Fou un dels pocs retaules que es salvaren miraculosament dels estralls de la guerra civil de 1936-39, gràcies a d’heroica intervenció del darrer alcalde republicà, Jaume Pujol i Molas, de la casa de cal Roig.
Autor: Miquel PERALS DESCAMPS
Descrobriu el tour Virtual per l’Església
